■ prior

Partició sil·làbica: pri_or
Etimologia: del ll. prior, -ōris, comparatiu de primus ‘primer’; en el sentit actual, del b. ll. ecl 1a font: 1244
    masculí catolicisme
  1. Superior d’una comunitat religiosa de categoria inferior a l’abat, dit sovint prior claustral, que té un càrrec d’administració espiritual dins la comunitat.
  2. En alguns ordes on no hi ha títol abacial (cartoixà, mendicant, militar), superior major sense que el títol indiqui subordinació.
  3. Superior d’una casa monàstica petita o priorat, dependent d’una abadia o autònoma.
  4. En els ordes militar i hospitaler, el qui tenia cura d’un hospital o casa d’acolliment de pobres.
  5. En algunes comarques, paborde, administrador de la confraria del Roser o altres confraries antigues.
  6. Majordom o obrer major d’una confraria.