■ prim
| | prima

Etimologia: del ll. primus, -a, -um ‘primer, en cronologia i classificació’ i d’aquí, ‘de primera qualitat, fi, prim’ 1a font: 1168
    1. adjectiu Que té relativament poc gruix. Un paper prim.
    2. adjectiu figuradament De molt poca consistència, densitat, de molt poca substància, de poc cos, poca riquesa, escàs. Un brou, un vi, prim. Una terra prima. Una veu prima. Un son molt prim. Anar prim de butxaca.
    3. femení música La corda més prima i, per tant, de so més agut dels diferents instruments de corda.
    4. anar (o venir) de prim Faltar poc que no s’esdevingui una cosa.
    5. mirar prim Ésser escrupolós en executar o en judicar una cosa.
    6. no mirar prim No tenir escrúpols, miraments.
  2. masculí
    1. Part més prima d’un membre o d’una part del cos humà o del d’un animal, d’una cosa, etc.
    2. adoberia Part de la sola que correspon al ventre de l’animal.
    3. construcció naval Cadascuna de les dues peces més petites de l’esquena d’un llagut que, l’una a proa i l’altra a popa, van clavades als medissos.
    4. plural construcció naval Parts més primes de proa i de popa d’una barca.
  3. adjectiu fisiologia Magre.
  4. masculí marina, marítim Escull o roca que té la superfície a flor d’aigua o, sense sortir d’aquesta, molt pròxima a la seva superfície.
    1. adjectiu Primer.
    2. masculí plural alimentació, indústries alimentàries Primer segó que surt en fer farina.
    3. femení cronologia En la divisió romana del dia, l’hora primera, corresponent a les sis del matí.
    4. femení ensenyament Primera secció del dia escolar en les escoles i universitats, d’on prové la denominació de lliçó de prima o catedràtic de prima.
    5. femení litúrgia Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
    6. a prim son Durant el primer son.
    7. cosí prim Fill del cosí del pare o de la mare.
  6. femení
    1. Espai de temps del capvespre fins a l’entrada de fosc.
    2. pesca La pescada que hom fa en aquesta hora. Anar a la prima. Pescar de prima.