■ prestar

Etimologia: del ll. praestare ‘excel·lir; ser fiador; proporcionar’ 1a font: s. XIII, Cerverí
    verb
  1. transitiu Deixar a una persona diners, o una altra cosa, amb la condició de tornar-ho passat un cert temps. Presta’m aquest llibre.
  2. transitiu Seguit d’un substantiu no material, fer, tenir o observar el que el nom indica. Prestar atenció. Prestar declaració. Prestar homenatge.
  3. pronominal
    1. Oferir-se, estar disposat. Es va prestar a fer aquella tasca.
    2. Donar peu a (una cosa). Aquest exemple es presta a confusió.