■ presentar

Etimologia: del ll. praesentare, íd., freqüentatiu format sobre praesens 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Posar una cosa davant d’algú perquè la prengui, la vegi, l’examini. Presentar la carta, els documents, el rebut, una instància.
    2. presentar armes ciències militars Posar-se amb l’arma alçada i en posició vertical com oferint l’arma a un superior.
    3. presentar la dimissió Dimitir, donar l’escrit de dimissió d’un càrrec.
    1. transitiu Oferir. Aquest afer presenta moltes dificultats, molts avantatges. Presentar batalla a l’enemic.
    2. pronominal L’assumpte es presentava molt favorablement.
    3. transitiu antigament Fer un present, un do.
    4. transitiu tecnologia Posar provisionalment un objecte, una peça, etc., al lloc on ha d’anar fixat, etc., per veure si va bé, si cal modificar-lo, etc., abans de col·locar-lo definitivament.
  3. transitiu
    1. Posar una persona davant d’algú, conduir-la a la presència d’algú perquè la vegi, la conegui, l’aculli, etc. El van presentar a la senyora de la casa.
    2. Introduir algú a parlar. El conferenciant fou presentat pel rector de la Universitat.
    3. espectacles i telecomunicacions Conduir i animar un programa de ràdio o de televisió, un espectacle, una festa, etc.
    4. Fer conèixer alguna cosa. Avui presenten la nova col·lecció.
    1. transitiu Mostrar, exhibir, deixar veure. Aquesta pintura no la presentis enlloc.
    2. pronominal Comparèixer a la presència d’algú. En presentar-se la guàrdia civil, tothom va fugir. Així, no et pots presentar enlloc.
    3. pronominal figuradament Si es presenta l’ocasió. Es presenta un dia molt rúfol.