Es mostren 2 resultats

■ present1

present

Etimologia: del ll. praesens, -ntis, íd., participi pres. de praesse ‘estar al davant’ 1a font: s. XIII, Usatges
    1. adjectiu [abreviatura pres.] Que es troba en el lloc o a la vista d’una persona, d’un esdeveniment. Quan us vaig dir això, ell era present.
    2. masculí i femení plural Persones que es troben en el lloc on hi ha la persona que parla. En nom de tots els presents.
    3. adjectiu figuradament La seva imatge estava sempre present en la meva ànima.
    4. de cos present Es diu d’un mort encara no enterrat.
    5. fer present (una cosa a algú) Recordar-la-hi.
    6. tenir present (una cosa) Recordar-la.
    1. adjectiu Que existeix en el moment actual. Els fets presents. Les circumstàncies presents. La present setmana.
    2. masculí El temps present. El passat, el present i l’esdevenidor d’una cosa. No pensar més que en el present.
    3. masculí gramàtica Temps verbal que expressa l’acció coexistent en l’instant de parlar.


    3. Vegeu també:
    present2

■ present1

adjectiu abreviatura pres Que es troba en el lloc o a la vista d’una persona, d’un esdeveniment Quan us vaig dir això, ell era present masculí i femení plural Persones que es troben en el lloc on hi ha la persona que parla En nom de tots els presents adjectiu figuradament La seva imatge estava sempre present en la meva ànima de cos present Es diu d’un mort encara no enterrat fer present una cosa a algú Recordar-la-hi tenir present una cosa Recordar-la adjectiu Que existeix en el moment actual Els fets presents Les…
Informació complementària
Traducció

■ present2

present

masculí Allò que hom ofereix en do a algú; regal. Li feu present d’una figureta de vori.


Vegeu també:
present1

■ present2

masculí Allò que hom ofereix en do a algú regal Li feu present d’una figureta de vori Vegeu també present 1
Informació complementària
Traducció