presbiteri
Accessory
Etimologia: del ll. ecl. presbyterium, i aquest, del gr. presbytérion, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
-
masculí
- arquitectura i litúrgia Part de l’església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l’altar major, i és reservada als clergues.
- cristianisme i història eclesiàstica Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.
- protestantisme Consell d’ancians (pastors i laics) entre els presbiterians.