■ presència

Partició sil·làbica: pre_sèn_ci_a
Etimologia: del ll. praesentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Fet d’ésser, de trobar-se, present. La seva presència en aquell lloc. Ho jurà en presència de tots.
    2. a la presència (o en presència) de Davant de.
    3. fer acte de presència Presentar-se, mostrar-se, un moment en un lloc.
    4. presència d’esperit Qualitat del qui no es desconcerta davant un perill, un succés advers, quelcom imprevist.
  2. Aspecte, forma externa. Tenir bona presència.
  3. filosofia Categoria amb què sol expressar-se, sobretot modernament, la relació que Déu manté envers les coses i l’Univers.
  4. geobotànica Caràcter sintètic de les comunitats vegetals, definit com l’existència més o menys constant d’una espècie en els diversos inventaris presos d’una determinada associació.
  5. presència eucarística cristianisme Tipus de presència del Crist en l’eucaristia, dit també presència sacramental.