■ preocupar

Partició sil·làbica: pre_o_cu_par
Etimologia: del ll. praeoccupare ‘ocupar per endavant’, d’on ‘tenir absorbida l’atenció‘ 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Ocupar per endavant l’ànim (d’algú) una idea, una opinió, etc., que li impedeix de veure-hi clar, d’admetre altres opinions, etc. Les obres el preocupen i ara no pot estar per altres afers.
    2. transitiu especialment Ocupar, absorbir, l’ànim (d’algú) un temor, una sospita, etc., que dona ànsia, turment, etc. El preocupa molt la sort del seu fill.
    3. intransitiu Li preocupa molt la sort del seu fill.
  2. pronominal No us preocupeu: tot anirà bé.
  3. pronominal Ocupar-se d’algú o d’alguna cosa amb un interès especial. No es preocupava gens dels seus avis. Els polítics s’han de preocupar dels problemes dels ciutadans. No t’has preocupat de reservar les entrades.