■ prendre

Etimologia: del ll. vg. prēndĕre, ll. cl. prĕhĕndĕre ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fora la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime 1a font: c. 1060
    verb [p p pres presa]
  1. transitiu
    1. Agafar una cosa amb la mà. Li prengué la mà en senyal d’afecte. Et passo una poma; té, pren-la!
    2. per extensió Adherir una cosa a algun membre, per sostenir-la o retenir-la, o per fer-ne ús. La prengué en braços. El nen no vol prendre el pit.
    3. prendre el pols Prémer amb la mà el pols d’algú per observar el seu estat.
  2. transitiu
    1. Emparar-se d’una cosa d’altri. Li prengué els diners. Prendre una ciutat a l’enemic.
    2. prendre terra marina, marítim Atracar, desembarcar.
  3. transitiu
    1. Agafar una cosa per usar-ne, servir-se’n, emprar-ho. Preneu cadires i asseieu-vos.
    2. Adjuntar-se (algú) com a company, ajudant, auxiliar, etc. L’ha pres com a secretària. La prengué per muller.
    3. Contractar per a un servei. Prendre cuiner.
    4. Posar en obra, executar, adoptar. Prendre possessió. Prendre l’hàbit religiós. Prendre acords. Prendre precaucions. Prendre el bon camí. Prendre el vol.
    5. prendre la paraula Parlar, intervenir, en una reunió.
    6. prendre marit Una dona, casar-se.
    7. prendre muller Un home, casar-se.
    8. prendre nota Anotar, considerar atentament una cosa per recordar-la.
    9. prendre part Intervenir, participar.
    10. prendre peu Tenir motiu, pretext, per intervenir, per actuar.
    11. prendre peu Originar-se. El foc ha pres peu a la pinassa.
    12. prendre peu Agafar, prendre, reeixir. La neu no ha pres peu.
    13. prendre vistes Fotografiar, filmar.
    14. prendre vistes Examinar, observar.
  4. transitiu
    1. Proveir-se. Prendre entrades per a l’espectacle.
    2. prendre declaració (a algú) Demanar que declari alguna cosa i anotar-ho.
    3. prendre el senyal (o el signe) agricultura i ramaderia Començar alguna feina del camp, com sembrar, segar, batre, etc., o començar alguna fase de la criança, l’explotació, etc., d’un animal, especialment iniciar la temporada de desmamar els anyells o de munyir les ovelles.
    4. prendre estat Casar-se.
    5. prendre exemple Observar allò que un altre fa, per tal d’imitar-lo.
    6. prendre la lliçó (a algú) Fer-la-hi dir per veure si la sap.
    7. prendre mides Amidar un objecte.
    1. transitiu i pronominal Reaccionar davant un fet, una idea, etc., acceptar-lo, interpretar-lo. Prendre bé, malament. Prendre-s’ho seriosament, a joc, a broma. Prendre les coses tal com són.
    2. prendre-la amb (algú) transitiu Concebre mala voluntat contra algú.
  6. transitiu
    1. Sentir eficaçment. Prendre gust. Pren coratge!
    2. Sobrevenir, ocórrer. Xisclà, pres de follia.
    3. prendre mal Sofrir un dany en un accident.
  7. transitiu
    1. Ingerir un aliment, un medicament. Prendre cafè. Prendre una purga.
    2. per extensió Prendre una dutxa, un bany. Prendre el sol, la fresca, l’aire, la pluja.
  8. transitiu
    1. Contreure, adquirir. La cortina ha pres un mal gest.
    2. prendre cos Augmentar de volum.
  9. intransitiu
    1. Arrelar, adquirir vigor, un plançó, un empelt, una planta. Una terra on l’herba no pren.
    2. Concebre. La cabra no ha pres.
    3. Propagar, produir el seu efecte, reeixir. El foc no ha pres.
  10. pronominal Solidificar-se, espessir-se, coagular-se, un líquid, per refredament, per reacció química, etc. La llet s’ha pres.
    1. prendre la a per la b Equivocar-se en el judici d’una cosa, confondre una cosa amb una altra.
    2. prendre (algú) per (un altre) Confondre’l amb aquest.
  12. intransitiu nàutica Rebre bé el vent una vela.
  13. indústria tèxtil
    1. intransitiu Alçar-se un fil d’ordit en obrir-se la calada per deixar pas a la llançadora, amb la qual cosa resta sobre el fil de trama.
    2. prendre la creu transitiu Classificar els fils d’ordit i passar-los per sobre o per sota de les barretes de la creu, de manera que s’encreuin entre les dites barretes.