■ pregar

Etimologia: del ll. precari, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Demanar respectuosament (a algú) de concedir, de permetre, una cosa. Prega’l, si vols que t’ajudi.
    2. Demanar respectuosament (una cosa) a algú. Li preguem que vingui.
    3. Demanar insistentment una cosa (a algú). Tant el pregàrem, que finalment va accedir a venir. No te’l deixarà, el cotxe; vol ésser pregada per donar-se importància.
    4. fer-se pregar Resistir-se a fer una cosa fins que no s’ha demanat amb insistència i repetidament. Vol fer-se pregar. Mai no es fa pregar quan li demanes ajuda.
  2. religió
    1. transitiu Demanar (a Déu o als sants) la concessió d’una gràcia. Preguem la Mare de Déu per la pau al món.
    2. intransitiu Demanar a Déu o als sants la concessió d’una gràcia. Pregueu a Déu per la salvació de la seva ànima.
    3. transitiu i usat absolutament Fer oració, dir les pregàries.