■ pregària

Partició sil·làbica: pre_gà_ri_a
Compareu: prec
Etimologia: del cat. ant. pregaria, amb canvi d’accent probablement per influx del b. ll. precaria, substantivació del fem. de precarius, -a, -um ‘obtingut per la pregària; pregària’ 1a font: s. XIV, Pere III
    femení religió
  1. Acció de pregar Déu; oració.
  2. especialment Les paraules amb què hom prega.