■ precursor
| | precursora

Etimologia: del ll. praecursor, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que assenyala o anuncia l’adveniment d’alguna cosa. Els símptomes precursors d’una malaltia. Signes precursors.
    1. adjectiu i masculí i femení Que va al davant preparant la vinguda d’algú o l’adveniment d’alguna cosa.
    2. masculí usat absolutament [en majúscula] Joan Baptista.
  3. adjectiu i masculí física atòmica Dit del núclid, producte de fissió, que en un reactor nuclear emet neutrons en desintegrar-se.