■ precedent

Etimologia: del ll. praecedens, -ntis, participi pres. del ll. praecedĕre ‘precedir’ 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Que precedeix.
  2. masculí
    1. Fet igual o anàleg a un altre i anterior a ell. Cal tenir en compte tots els precedents del cas.
    2. Fet, decisió o actuació que és pres com a exemple o norma per a casos similars posteriors. Aquesta sentència estableix un precedent.