■ prec

Compareu: l’acc. 1 amb pregària
Etimologia: de pregar 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. Acció de pregar una persona. Fer, adreçar, un prec a algú. Escoltar, acollir, un prec. Voldria fer-li un prec.
    2. a precs de locució prepositiva A petició de. Ho va fer a precs del seu germà. A precs meus.
  2. precs i preguntes Darrera part d’una assemblea, conferència, etc., dedicada a interpel·lar el qui ha presidit l’acte.