■ potable

Etimologia: del ll. potabĭlis, íd., der. de potare ‘beure’ 1a font: 1460, Roig
    adjectiu
    1. Que és apte a servir de beguda. Aigua potable.
    2. per extensió Dit d’una beguda de qualitat acceptable. És un vinet fluix, però potable.
  2. figuradament Passable, acceptable. Un film potable.