■ postres

Etimologia: del cast. postre, extret de postrero, alteració de postremor, del ll. postremus, superlatiu de posterus ‘darrer’ 1a font: 1696, DLac.
    femení plural gastronomia
  1. Fruita, dolços o altres menges amb què hom acaba el dinar i el sopar.
  2. postres de músic Postres de fruita seca.