■ posterior

Partició sil·làbica: pos_te_ri_or
Etimologia: del ll. posterior, -ōris ‘més tardà’, comparatiu de posterus, -a, -um ‘darrer, tardà’ 1a font: s. XV
  1. adjectiu Que ve després en el temps. Els poetes posteriors a Maragall.
  2. adjectiu Que ve després en l’espai, que és de darrere. Les potes posteriors d’un cavall.
  3. adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per una zona de contacte o de constricció entre la llengua i el paladar dins un àmbit que, en una divisió ideal de la cavitat supraglòtica, va del mig cap enrere: [u, o, ɔ] i les consonants velars.