■ portador | portadora

Etimologia: del ll. td. portator, -ōris, íd. 1a font: c. 1260
  1. adjectiu Que porta.
  2. femení agricultura Recipient format per dogues de fusta, proveït de dos agafadors disposats als extrems del diàmetre gran de la boca, que serveix per a transportar raïm o vi i, també, altres fruites, aigua, terra, etc.
  3. masculí dret mercantil
    1. Tenidor d’un efecte públic o comercial que, per aquest fet, en presentar-lo té dret al seu cobrament, negociació, etc., com a titular legítim.
    2. al portador locució adjectiva Fórmula utilitzada en efectes públics i valors comercials per a indicar que qui porti el document té dret a cobrar-lo, a negociar-lo, etc.
  4. masculí electricitat En un semiconductor, electró que ocupa un determinat estat electrònic que li permet de participar en els mecanismes de transport.
  5. masculí i femení medicina i patologia
    1. Persona malalta, convalescent o sana l’excreta de la qual conté gèrmens patògens i que actua com a propagadora d’una malaltia infecciosa.
    2. Persona que posseeix cromosomes amb un gen mutant patològic que es pot transmetre de pares a fills.
  6. femení radiotècnia i telecomunicacions Ona destinada a suportar la informació a transmetre per un sistema de telecomunicacions.