■ poma

Etimologia: del ll. poma, neutre pl. de pomum ‘fruit’, aplicat ja des de molt aviat al fruit de la pomera 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. agricultura Fruit carnós i complex de la pomera.
    2. guardar-se una poma per a la set figuradament No despendre, no consumir, etc., totalment una cosa prevenint una eventual necessitat futura.
    3. mantega de poma alimentació, indústries alimentàries Producte fosc obtingut en bullir poma fins a consistència espessa.
  2. poma de la discòrdia
    1. mitologia Poma d’or que Paris atorgà a Venus i que provocà l’enemistat d’Atena i d’Hera.
    2. figuradament Allò que és causa de contesa i de discòrdia entre persones o col·lectivitats.