polsar
Accessory
Etimologia: del ll. pulsare, freqüentatiu de pĕllĕre ‘empènyer’; en el sentit de ‘prendre un polsim’ hi ha hagut contaminació de la pols2 ‘partícules terroses’ 1a font: s. XIX, Milà i F.
Body
-
verb
-
transitiu
- diagnosi Prendre el pols.
- figuradament Polsar l’opinió pública.
- transitiu Prémer, pitjar, especialment amb els dits. Polsar un timbre.
- intransitiu fisiologia animal Batre-li a algú el pols.
- transitiu música Fer sonar les cordes d’un instrument tocant-les o percudint-les o tocant les tecles.
Vegeu també:
polsar2