■ polit
| | polida

Etimologia: de polir 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu
    1. Endreçat, net, pulcre. Polit en el vestit. Va sempre molt polit.
    2. figuradament Un llenguatge polit.
  2. adjectiu Bell, formós, bonic.
  3. masculí ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids (Numenius phaeopus), semblant al becut, però de bec més curt, amb el plomatge més fosc i amb el pili llistat de bru i blanc.
    2. polit becfí Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels caràdrids (N. tenuirostris), semblant al becut, però més nòrdic, amb bec més curt i amb taques a les parts inferiors.
    3. polit cantaire Polit.
    4. polit negre Capó reial.