■ plural

Etimologia: del ll. pluralis, íd., der. de plus ‘més’, comparatiu de multus ‘molt’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que es refereix a més d’un. S’oposa a singular.
  2. masculí i adjectiu [abreviatura pl.] gramàtica Dit de la realització del morfema gramatical de nombre que representa més d’una entitat individualitzada.
  3. en plural En forma plural, referint-se a més d’un.
  4. plural de modèstia gramàtica Forma de plural amb valor de singular usada per oradors o escriptors per a atenuar la pròpia personalitat.
  5. plural exclusiu lingüística Forma especial de plural pronominal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més ells, amb exclusió de vosaltres.
  6. plural inclusiu lingüística Forma especial de plural pronominal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més vosaltres, amb l’exclusió d’ells.
  7. plural majestàtic gramàtica Forma de plural amb valor de singular usada per altes jerarquies civils o eclesiàstiques per a magnificar la personalitat de qui l’empra.