Es mostren 2 resultats

■ ple1

ple

    masculí música
  1. Joc de mixtura de l’orgue.
  2. Composició per a orgue.


    3. Vegeu també:
    ple2

■ ple1

masculí música Joc de mixtura de l’orgue Composició per a orgue Vegeu també ple 2

■ ple2 | plena

ple

Homòfon: pler
Etimologia: del ll. plēnus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que conté de quelcom tant com la seva capacitat permet. Una ampolla plena de vi. Ple a vessar. Ple de gom a gom. Ple com un ou.
    2. hiperbòlicament Que conté una gran quantitat. El port és ple de naus. Un jardí ple de flors.
    3. a plenes veles per analogia Amb les veles inflades pel vent.
    4. femella plena Femella prenyada.
    5. tenir el ventre ple Estar tip, haver menjat molt.
  2. adjectiu
    1. figuradament És un home ple de defectes. Estar ple d’inquietud.
    2. figuradament Complet. Tenir la plena seguretat d’una cosa.
    3. figuradament En tota la seva intensitat. Lluna plena. En ple estiu.
    4. figuradament Tirant a gras, tot el contrari de magre. Tenir la cara plena, les galtes plenes.
    5. lingüística Dit de la forma d’un mot que pot obtenir oposadament una forma reduïda, per apòcope, elisió, etc., com, per exemple, el/l’, la/l’, me/’m.
    6. de ple locució adverbial figuradament Sense amagar-ne res. Va confessar de ple.
    7. de ple (o de ple a ple) locució adverbial figuradament Directament i sense obstacles. El sol hi tocava de ple.
  3. masculí
    1. Qualitat d’una cosa que conté tot el que pot contenir, que té tot allò que cal que tingui, sense mancar-li res. En el ple dels meus turments. Al ple del dia. La lluna fa el ple, el seu ple.
    2. Concurrència que ocupa tots els seients d’un local. Al teatre hi va haver un ple a vessar.
    3. Part plena.
    4. Òrgan suprem d’una cambra legislativa, d’un ajuntament, etc.
    5. Reunió general d’una corporació pública, d’un partit, d’un sindicat, etc. El ple municipal.
  4. adjectiu heràldica
    1. Dit de l’escut el camper del qual és d’un sol esmalt i no porta cap peça ni figura.
    2. Dit de la creu en la seva forma ordinària, o sigui quan és peça i no figura.
  5. adjectiu lingüística Dit del mot lexical en tant que té sentit, per oposició als mots gramaticals, com ara les preposicions o les conjuncions, considerats buits de sentit.


    6. Vegeu també:
    ple1

■ ple2 | plena

adjectiu Que conté de quelcom tant com la seva capacitat permet Una ampolla plena de vi Ple a vessar Ple de gom a gom Ple com un ou hiperbòlicament Que conté una gran quantitat El port és ple de naus Un jardí ple de flors a plenes veles per analogia Amb les veles inflades pel vent femella plena Femella prenyada tenir el ventre ple Estar tip, haver menjat molt adjectiu figuradament És un home ple de defectes Estar ple d’inquietud figuradament Complet Tenir la plena seguretat d’una cosa…
Informació complementària
Traducció