■ plausible

Partició sil·làbica: plau_si_ble
Etimologia: del ll. plausibĭlis, íd., der. de plaudĕre ‘aplaudir’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Dit d’una acció digna d’aprovació o lloança. En aquelles circumstàncies, la seva dimissió era molt plausible.
  2. Dit d’allò que és lògicament acceptable; versemblant. Aquesta teoria em sembla plausible.