■ pinzell

Etimologia: del ll. penĭcĭllus, dimin. de penĭcŭlus, i aquest, de pēnis ‘cua; pinzell; membre viril’ 1a font: 1351
    masculí
    1. oficis manuals Estri format per un feix de pèls o fibres fixat a l’extrem d’un mànec mitjançant una virolla metàl·lica.
    2. figuradament Tècnica individual d’un pintor. S’hi veu el pinzell del Ticià.
    3. per analogia Estil descriptiu d’un autor. El vigor del pinzell de Sèneca.
  2. Feix de pèls, de plomes, de fils, etc., anàleg a un pinzell.
  3. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica
    1. Mata de la família de les gutíferes (Hypericum ericoides), de fulles petites, linears i papil·loses, flors grogues i fruits capsulars, usada en medicina popular contra el mal de pedra.
    2. Farigola borda.