■ pinyol

Etimologia: variant formativa de pinyó1 per la semblança de certs pinyols amb els pinyons per forma i duresa de closca 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
    1. botànica Part interna llenyosa d’un fruit carnós. Un pinyol de préssec. Pinyol d’oliva.
    2. En una rajola, una teula, etc., pedreta que es converteix en calç quan hom cou les rajoles, etc.
    3. Part granelluda, inservible, de la terra de terrisser.
  2. Pinyolada.
  3. música Popularment, nota aguda i sostinguda donada per un cantant.
  4. indústria tèxtil Residus dels rebuigs de la borra del cotó, produïts per l’obridora després d’haver-los-hi passat una o dues vegades per tal d’aprofitar-los per a filar qualitats inferiors.