pinacle

Accessory
Etimologia: del ll. pinnacŭlum, íd., dimin. de pinna ‘merlet; ploma’ 1a font: 1392
Body
    masculí
  1. arquitectura Element arquitectònic terminal acabat generalment en punta.
  2. figuradament Arribar al pinacle de la glòria. Posar algú sobre el pinacle.