■ pietat

Partició sil·làbica: pi_e_tat
Etimologia: del ll. pietas, -ātis, íd., der. de pius, -a, -um ‘piadós’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Devoció, virtut moral que inclina a actes de devoció a les coses santes. Pràcticament es confon amb la virtut de la religió. Llibres de pietat. Pràctiques de pietat.
    1. Respecte amorós envers els pares. Pietat filial.
    2. teologia Un dels set dons de l’Esperit Sant que perfecciona la voluntat de l’home, tot inculcant-li un amor filial a Déu i facilitant-li l’exercici de les virtuts cristianes.
    1. Commiseració, compassió, llàstima, sentiment de dolor que suscita la desgràcia dels altres. Feia pietat de veure’l.
    2. [en majúscula] cristianisme i art Devoció mariana derivada del cicle de la Passió o Davallament de la Creu que representa Maria amb el fill mort sobre els genolls.
  4. heràldica Nom donat a les gotes de sang que cauen de les ferides del pit d’un pelicà que es produeix ell mateix per alimentar els seus polls.