pertorbar

Accessory
Etimologia: del ll. perturbare, íd. 1a font: s. XV
Body
    verb transitiu
  1. Provocar confusió o desordre físic, mental o moral, torbar la quietud, l’assossec. Certes lectures pertorben l’ànim. L’alcohol li pertorbava el cervell. Les lluites polítiques pertorbaren tota la contrada.
  2. Introduir una irregularitat. Els paràsits atmosfèrics pertorben la recepció de les imatges de la televisió.
  3. Desviar del curs natural. L’atracció dels planetes pertorba la cursa dels cometes.