■ persuadir

Partició sil·làbica: per_su_a_dir
Etimologia: del ll. persuadēre, íd., der. de suadēre (v. dissuadir) 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu Induir algú a creure o a fer alguna cosa. L’he persuadit de la sinceritat de les meves paraules. L’he persuadit d’anar-se’n.
  2. pronominal Convèncer-se d’una cosa. M’he persuadit que és un mal subjecte.