■ personalitat

Etimologia: del ll. personalĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Qualitat de personal.
    2. Conjunt de trets característics d’una persona que la distingeixen d’una altra.
    3. Conjunt de qualitats que constitueixen l’individu com a persona.
    4. psicologia i psiquiatria Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l’individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves pròpies modalitats de comportament.
    5. personalitat civil dret civil Conjunt de dades relatives a una persona en virtut de les quals aquesta és diferenciada de qualsevol altra dins l’àmbit de la societat.
    6. personalitat de base sociologia Esquema de la personalitat mitjana que expressa el conjunt de característiques dels individus reconegudes com a conformes amb l’ordre institucional propi d’una societat determinada.
    7. personalitat jurídica dret civil Capacitat que ostenta una persona jurídica per a ésser subjecte de totes les relacions de dret, exceptuades les pròpies de la natura humana.
    8. personalitat social psicologia i sociologia Conjunt de trets de la personalitat que la societat aporta a l’individu i de formes en què aquest hi actua en relació amb altres persones i amb elles.
  2. Persona il·lustre, conspícua. Aquest noi s’ha fet una gran personalitat. Personalitats invitades a l’acte.