■ perquè

Etimologia: de per2 i què 1a font: s. XII
  1. conjunció Introdueix una oració subordinada en què hom diu:
    1. El motiu. No ho pot fer perquè no té temps. No han sortit perquè plovia.
    2. El fi o objecte de l’acció expressada en la proposició principal. T’ho dic perquè li ho facis saber.
  2. masculí [plural perquès] Raó per la qual. No et sabria dir el perquè.