■ perfeccionar

Partició sil·làbica: per_fec_ci_o_nar
Etimologia: de perfecció 1a font: 1620
    verb
  1. transitiu Millorar una cosa, acostar-la tant com es pot a la perfecció. Perfeccionar un instrument. Perfeccionar, un escriptor, l’estil.
    1. pronominal Perfeccionar-se en una llengua.
    2. usat absolutament i pronominal Esforçar-se a esdevenir millor moralment. T’has de perfeccionar si vols arribar a ser ben considerat.