■ perfecció

Partició sil·làbica: per_fec_ci_ó
Etimologia: del ll. perfectio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Qualitat de perfecte. Aspirar a la perfecció.
    2. Cosa perfecta. La perfecció humana és una utopia.
    3. a la perfecció Perfectament. Fer una cosa a la perfecció.
  2. plural Qualitats excel·lents. Les moltes perfeccions d’aquella ànima selecta.
    1. filosofia i religió Realització d’un fi, correspondència de quelcom a la norma o tipus, talment que no pot ésser millorada.
    2. perfecció cristiana cristianisme Pràctica de l’amor a Déu i al proïsme d’una manera eminent, bé que sempre perfectible, pel fet que només Déu és perfecte.