■ perdonar

Etimologia: del ll. td. perdonare, íd., pròpiament ‘donar, fer do del tot’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb transitiu
    1. Renunciar a imposar un càstig per una falta comesa. És un crim que no es pot perdonar.
    2. No guardar gens de malvolença per una ofensa rebuda. Perdonar una ofensa, una injúria.
    3. Excusar, dispensar. Perdoneu la llibertat que em prenc. Perdoneu que us interrompi. Perdoneu: això no és ben bé veritat.
    4. Exceptuar algú d’una obligació, d’allò que li toca de fer, d’un deute. Li va perdonar la vida. Aquests diners que em deus, ja te’ls perdono.
    5. no perdonar ni penes ni fatigues figuradament No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no cometre cap omissió ni transigir en res.
  2. Absoldre algú d’un crim, del càstig que aquest comporta, de les conseqüències d’una falta. Us perdono del dany que m’heu fet. Perdoneu-me: no voldria haver-vos ofès. Déu l’hagi perdonat!