■ pentinar

Etimologia: del ll. penctinare, íd. 1a font: 1300
    verb
    1. transitiu Desembullar i ordenar els cabells, la llana, un manyoc de fibres, etc., passant-hi la pinta o una màquina pentinadora. Té uns cabells de molt mal pentinar. Pentinar la llana.
    2. transitiu Encara no he pentinat el nen.
    3. pronominal Cada dia m’he de pentinar més d’una vegada. Pentinar-se amb els dits.
    4. transitiu indústria tèxtil Sotmetre les fibres tèxtils a l’operació de pentinament.
  2. transitiu figuradament Sotmetre (una zona) a una inspecció exhaustiva cercant algú o alguna cosa. Després de pentinar tot el barri, la policia va trobar el sospitós.
  3. transitiu figuradament Donar una forta repulsa. Ja el pentinaré jo, aquell!