■ pendent

Etimologia: del ll. pendens, -ntis, part. pres. de pendēre ‘penjar’ 1a font: 1345
  1. adjectiu
    1. Que és per resoldre. Plets pendents.
    2. estar pendent (d’algú o d’alguna cosa) Estar-hi molt atent, estar-ne molt preocupat, molt condicionat. Estar pendent del telèfon. No fa vacances perquè està pendent d’una operació.
    1. adjectiu Inclinat, que fa baixada. Un camí molt pendent.
    2. masculí Terreny que fa baixada.
    3. masculí per extensió Superfície inclinada.
    4. masculí construcció Inclinació que tenen els plans de les teulades per tal de facilitar el desguàs.
    5. masculí construcció Cadascun dels plans inclinats d’una teulada. Una teulada de dos pendents.
    6. masculí ferrocarrils i obres públiques Inclinació que la calçada d’una carretera, la via d’un ferrocarril o la superfície d’un curs d’aigua tenen respecte al pla horitzontal. És mesurat, respectivament, en tant per cent, en tant per mil i en tant per deu mil, i s’expressa com la diferència de nivell en metres entre dos punts que disten, respectivament, cent, mil i deu mil metres.
    7. masculí geomorfologia Inclinació de la superfície d’un relleu: vessant, talús, tàlveg, etc.
    8. masculí matemàtiques Inclinació d’una recta respecte d’un eix horitzontal.
  3. masculí electrònica Transconductància.