Es mostren 4 resultats

■ pena1

pena

Etimologia: del ll. poena, i aquest, del gr. poinḗ ‘multa, compensació, penyora’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Sofriment, dany, que es fa patir al qui ha comès un delicte, una falta. Infligir, aplicar, una pena. Alleujar, mitigar, una pena. Condonar una pena. Pena aflictiva.
    2. dret penal Efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.
    3. religió Càstig reservat als pecadors.
    4. ànima en pena religió Ànima que sofreix les penes de l’infern o del purgatori.
    5. pena corporal dret penal Càstig, imposat pel dret, que afecta la persona o la integritat física del delinqüent.
    6. pena de mort (o pena capital) dret penal Pena màxima dintre qualsevol ordenament, que priva de la vida el delinqüent.
    7. pena eterna religió Infern, que inclou la pena de dany i la pena de sentit.
    8. pena temporal religió Dolor o sofriment de duració limitada, sofert com a expiació del pecat, en aquesta vida o en l’altra.
    9. semblar una ànima en pena figuradament Tenir un aspecte mújol, trist, abatut.
    1. Dolor, angoixa, morals que provenen de l’ànsia, del temor, de la compassió. Fa pena de veure’l tan abatut. Em fa pena, pobre xicot! És una pena que sigui tan gandul. Això em fa estar en pena.
    2. treure (algú) de pena Alliberar-lo d’una preocupació, una inquietud, etc.
    1. Esforç que costa de fer. Doneu-vos pena, treballeu. Amb penes i treballs vam reeixir. Pren-te la pena de llegir-lo i veuràs com t’agradarà.
    2. valer (o pagar) la pena Expressió usada per a indicar que alguna cosa té valor o mèrit, és prou bona o interessant per a compensar els inconvenients que presenta, etc. No val la pena d’anar-hi. Paga la pena matinar per anar a buscar bolets.
    1. a penes locució adverbial Gairebé no. A penes m’ha mirat.
    2. a penes locució adverbial Tot seguit que. A penes havíem sortit de casa que es va posar a ploure.
    3. amb penes i treballs Amb prou feines.
  5. pena de terç història del dret català Del segle XIII al XVIII en escriptures de préstec, debitoris i altres contractes, clàusula penal contractual en virtut de la qual el debitor, sobre la quantitat que pujava el deute, havia d’afegir una tercera part més en favor de la cúria on es fes la reclamació o del fisc.


    6. Vegeu també:
    pena2
    pena3

■ pena1

femení Sofriment, dany, que es fa patir al qui ha comès un delicte, una falta Infligir, aplicar, una pena Alleujar, mitigar, una pena Condonar una pena Pena aflictiva dret penal Efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució religió Càstig reservat als pecadors ànima en pena religió Ànima que sofreix les penes de l’infern o del purgatori pena corporal dret penal Càstig, imposat pel dret, que afecta la persona o la integritat física del delinqüent pena de mort o…
Informació complementària
Traducció

■ pena2

pena

Etimologia: del ll. pĭnna ‘ploma’
    femení
  1. marina, marítim Extrem més prim d’una antena o d’una verga de vela aurica o de les antigues mitjanes.
  2. oficis manuals Extrem d’un martell oposat al cap, generalment molt rebaixat de gruix a partir de l’ull o en forma de bola.


    3. Vegeu també:
    pena1
    pena3

■ pena2

femení marina, marítim Extrem més prim d’una antena o d’una verga de vela aurica o de les antigues mitjanes oficis manuals Extrem d’un martell oposat al cap, generalment molt rebaixat de gruix a partir de l’ull o en forma de bola Vegeu també pena 1 pena 3
Traducció

■ pena3

pena

Etimologia: del ll. pĭnna ‘merlet’
femení Roca espadada; penya.


Vegeu també:
pena1
pena2

■ pena3

femení Roca espadada penya Vegeu també pena 1 pena 2

pena-rogenc | pena-rogenca

pena-rogenc

adjectiu i masculí i femení De Pena-roja (Matarranya).

pena-rogenc | pena-rogenca

adjectiu i masculí i femení De Pena-roja Matarranya