■ pecat

Etimologia: del ll. peccatum ‘falta, crim; pecat’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. cristianisme i religió
    1. Acció de pecar;
    2. l’efecte. Pecat mortal, pecat venial.
    3. pecat capital Cadascun dels set pecats (supèrbia, avarícia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa) que la tradició eclesial considera com a cap i origen d’altres vicis i pecats.
    4. pecat contra l’Esperit Sant Pecat esmentat pel Nou Testament, consistent en el rebuig explícit i pertinaç del do escatològic de Déu en Jesucrist i que, pel fet d’incloure el refús absolut del mateix perdó diví, mai no pot ésser perdonat.
  2. per extensió
    1. Paraula gruixuda, obscenitat. Dir pecats.
    2. el pecat fa (o ha fet) forat Comentari que hom fa quan algú ha delinquit i la seva falta li ha reportat perjudicis o no li ha donat el resultat que n’esperava.
    3. és pecat Fa pena, sap greu.
    4. lleig com un pecat Dit d’una persona molt lletja.
    5. no tenir culpa ni pecat No ésser-ne la causa, no tenir-hi intervenció.
    6. pecat confessat és mig perdonat Refrany que ensenya que el reconeixement de la pròpia culpa ja és un mèrit per al perdó.