■ pecar

Etimologia: del ll. peccāre ‘faltar, fallar; pecar’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb intransitiu
    1. Cometre una falta contra la llei divina, contra un precepte religiós, de l’Església, etc. El just peca set vegades el dia. Pecar de gola, d’avarícia.
    2. per extensió Obrar malament o amb excés. Pecar de lleugeresa, d’ingratitud. Pecar contra la veritat.
  2. figuradament Ésser excessiu en algun aspecte. Aquesta vegada heu pecat de massa crèdul. El sermó ha pecat de llarg.