■ peatge

Partició sil·làbica: pe_at_ge
Etimologia: del b. ll. pedatĭcus ‘dret de posar els peus’, der. de pes, pedis ‘peu’ 1a font: 1278
    masculí
  1. història del dret català
    1. Dret que els senyors baronials i les universitats o municipis cobraven per raó del trànsit per un camí, pont o canal.
    2. Taxa que els jutges, escrivans de cúria, saigs o notaris rebien per raó d’haver-se de traslladar per exercir llurs funcions fora del lloc de residència, cúria o notaria.
  2. dret administratiu
    1. Dret que es paga per passar per vies de trànsit per contribuir a l’economia de la seva construcció i el seu manteniment.
    2. Lloc d’una via pública on hi ha les instal·lacions per al pagament del peatge.