■ parcel·la

Etimologia: del fr. parcelle, ll. vg. *particella, alteració del ll. cl. particŭla, dimin. de pars, partis ‘part’ 1a font: 1905
    femení [abreviatura parc.] dret civil i dret administratiu
    1. Porció petita de terreny, normalment sobrant d’una altra de més gran que s’ha comprat, expropiat o adjudicat.
    2. figuradament Part molt petita d’una cosa. La novel·la es basa en una parcel·la de la seva vida. Una parcel·la de saber.
  2. En el cadastre, cadascuna de les porcions de terreny que pertanyen a un amo diferent i que són objecte d’una tributació especial.