■ paraula

Partició sil·làbica: pa_rau_la
Etimologia: del ll. td. cristià parabŏla, i aquest, del gr. parabolḗ ‘comparació, al·legoria, paràbola evangèlica’, que de ‘comparació, frase, dita d’algú’ passà a significar ‘mot’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Allò que és dit. Escoltar la paraula de Déu. Una paraula de consol. Portar la paraula en nom d’algú.
    2. adreçar (o dirigir) la paraula (a algú) Parlar-li.
    3. de paraula Oralment.
  2. especialment
    1. Prometença verbal. Donar la seva paraula d’honor. Faltar a la paraula. Trencar la paraula donada. Donar paraula de casament. Sota la meva paraula.
    2. tenir paraula (o ésser una persona de paraula) Complir allò que hom ha promès.
    1. Mot en tant que serveix per a expressar el pensament. Mesurar o pesar les paraules. Aquestes van ésser les seves paraules. Paraules afectuoses, amables, gentils. Paraules impertinents, ofensives. Paraules sinceres, falses, fingides, hipòcrites. Paraules grosses. En poques paraules, en una paraula. No he entès ni una paraula del que ha dit. A la primera paraula que va dir... Deixar algú amb mitja paraula a la boca, tallar-li la paraula. És un home de poques paraules. No trobar paraules per a lloar, regraciar, blasmar, algú.
    2. paraula gruixuda Paraula vulgar, indecent.
  4. plural Allò que hom diu, per oposició a allò que hom fa. Calen fets, no paraules. Tot això no és més que paraules.
  5. plural Lletra d’un cant, per oposició a la música. Música de Vives i paraules de Verdaguer.
  6. Mot. “Buscar” és una paraula d’origen castellà.
    1. Facultat d’expressar el pensament mitjançant el llenguatge articulat. L’home és dotat de paraula.
    2. Exercici d’aquesta facultat. Perdre la paraula. Recobrar la paraula perduda. Tenir la paraula fàcil, prompta, abundant. Donar, concedir la paraula. Retirar la paraula. Tenir la paraula.
    3. informàtica Cadena de lletres amb significat lèxic en un cert llenguatge, generalment l’anglès.
    4. deixar sense paraula Deixar atònit, sorprès; esbalair.
    5. demanar la paraula Demanar per parlar en una assemblea.
    6. paraula clau informàtica Paraula que serveix per a caracteritzar el context en què surt.
    7. prendre la paraula Començar a parlar en una reunió.
    8. restar (o quedar) sense paraula Sorprendre’s molt; restar de pedra.
  8. paraula de Déu cristianisme Manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la seva manifestació personal, que culmina en Jesucrist, testimoniada d’una manera especial en la Bíblia.