■ parar

Etimologia: del ll. parare ‘preparar; fornir’; de la idea de ‘preparar’ es passà a la de ‘posar en una situació determinada, aturar-s’hi, aturar alguna cosa’ 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. transitiu
    1. Rebre, una persona o una cosa allò que ve a batre-la, que li ve al damunt, tomar. Vam haver de parar la pluja més d’una hora.
    2. figuradament Em va donar una repulsa! Jo, mira, callant i parant-la.
  2. transitiu Evitar allò que ens ve a batre, etc., interposant un obstacle. Vaig parar el cop amb el bastó.
  3. transitiu Estendre la mà, un pany de roba, etc., presentar una part del cos, un atuell, etc., per rebre, tomar, copsar, allò que ens tiren, ens allarguen. Tu para el davantal i jo et tiraré les cireres que culli. Vols confits? Para la mà.
    1. transitiu Deturar, impedir de continuar avançant, movent-se, funcionant. El cavall es va esverar i jo no podia parar-lo de cap manera. Sempre que em troba em para al mig del carrer.
    2. pronominal Els cavalls es van parar en sec. Aquest rellotge es para sovint.
  5. intransitiu
    1. Deturar-se, un vehicle, en un punt determinat. Aquest tren no para en aquesta estació. Els tramvies, a les parades, només paren si algú ho demana.
    2. Fer cap a un indret, a una condició, a un nou estat. La pilota va anar a parar al carrer. No sé com això ha anat a parar a les seves mans. Noi, si continues així, pararàs lladre, tísic, boig.
  6. intransitiu especialment Anar a estar-se, durant la permanència en una població, a tal o tal casa, hostal, etc. On pares quan vas a Figueres? A l’hotel X.
    1. intransitiu Cessar. No para de ploure. A veure quan pararàs de xerrar.
    2. no deixar parar (algú) un instant Ocupar-lo contínuament.
    3. no poder parar No estar mai quiet.
    4. sense parar Sense interrupció.
  8. transitiu
    1. Posar una cosa en disposició de funcionar, de servir a un fi. Parar una ratera. Parar un llit a la sala. Parar taula. Parar botiga. Parar pis, casa.
    2. figuradament Parar orelles. Parar atenció. Parar esment en una cosa.
  9. transitiu esports
    1. En l’esgrima, llevar amb l’espasa el cop del contrari.
    2. per extensió En altres jocs i esports, detenir o interceptar la pilota o la jugada o moviment del contrari.
  10. transitiu jocs d’entreteniment
    1. En jocs d’envit i altres de similars, determinar o assenyalar la quantitat que s’hi exposa.
    2. En certs jocs, ésser el jugador designat per sort per a portar la part més feixuga o poc airosa del joc, o contra el qual actuen els altres jugadors.
  11. transitiu indústria tèxtil
    1. Adobar el fil d’ordit en l’operació de paratge.
    2. màquina de parar Màquina que serveix per a parar els ordits ja enrotllats en plegadors.