■ paradoxa

Etimologia: del ll. paradoxa, pl. neutre de paradoxon, -i, i aquest, del gr. parádoxa, pl. neutre de parádoxos ‘contrari a l’opinió comuna’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Opinió contrària a l’opinió comuna.
    2. especialment Opinió que sembla contrària al comú sentir, però que de fet és exacta.
  2. filosofia, lògica i matemàtiques Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
  3. retòrica Figura retòrica per la qual un enunciat veritable —però que sol constar de dos conceptes antagònics— és presentat d’una manera inversemblant, absurda o contradictòria.
  4. paradoxa hidroestàtica física Paradoxa consistent en el fet que quantitats molt diferents d’un líquid introduïdes en recipients diferents poden produir, sobre els fons dels respectius recipients, la mateixa pressió, si les formes dels recipients són les adequades.