■ palpitació

Partició sil·làbica: pal_pi_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. palpitatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
  1. Batec convulsiu d’una part del cos.
  2. medicina Sensació conscient del batec del cor, que es percep en l’àrea precordial com a sensació molesta per al pacient.