■ palau

Partició sil·làbica: pa_lau
Etimologia: del ll. Palatium, ant. ‘Mont Palatí de Roma on hi havia el palau dels cèsars’, d’on el sentit de ‘palau’ en general 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. art Edifici majestuós i luxós utilitzat com a habitació d’un rei o d’un gran senyor, i sovint, fortificació i centre de l’administració d’un govern.
    2. per extensió arquitectura Edifici o equipament urbà de grans dimensions, sovint de caràcter monumental, destinat a usos públics. Palau de justícia, de congressos. Palau dels esports. Palau firal.
  2. antigament Cambra gran, habitació o conjunt d’habitacions d’un edifici.
  3. heràldica Moble que es distingeix del castell i les torres.