paladar

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *palatare, der. del ll. cl. palatum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Sostre de la cavitat bucal i sòl de la cavitat nasal.
    2. figuradament Sentit del gust. Tenir bon paladar.
  2. botànica En la corol·la personada, replec del llavi inferior que clou la gola.
  3. fonètica, fonologia Part de la volta superior de la cavitat bucal que va des dels alvèols fins a l’úvula.