■ pala

Etimologia: del ll. pala, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
  1. oficis manuals
    1. Eina formada per una làmina de fusta o planxa de ferro, de forma rectangular, trapezial o corba, amb certa concavitat, i per un mànec cilíndric de diàmetre variable, destinada a recollir i traslladar o remoure alguna matèria sòlida, pastosa o pulverulenta.
    2. Fulla metàl·lica de diverses formes amb un ull o apèndix adequat per a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses eines, com ara l’aixada, l’aixadell, l’arada moderna i la destral.
    3. obres públiques Element operatiu d’algunes excavadores, que consisteix en una peça metàl·lica de grans dimensions la concavitat de la qual constitueix una mena de recipient.
    4. pala carregadora manutenció, emmagatzematge i obres públiques Màquina destinada a carregar materials i que consisteix bàsicament en un xassís automotor muntat damunt d’erugues o de pneumàtics i proveït, al davant, d’una pala articulada.
    5. pala llevaneu obres públiques Planxa metàl·lica de la part davantera d’una màquina llevaneu o posada al davant d’un camió o d’un tractor.
    6. pala mecànica Excavadora de pala.
    1. Part més ampla, i generalment de menys gruix, de diverses coses. La pala d’un rem. La pala del timó.
    2. esports Tros de fusta que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, amb què s’impel·leix la pilota.
    3. esports Part més ampla i prima del rem.
    4. esports Rem curt, format per una perxa i una o dues fulles, utilitzat com a mitjà de propulsió de canoes o caiacs.
    5. esports Part davantera de l’esquí, que forma una corba i té menor gruix.
    6. indumentària Part d’algunes peces de vestir que consisteix en una làmina que recorda la de la pala. Una gorra amb pala.
    7. pala d’una dent anatomia animal Porció ampla i plana de les dents incisives.
  3. Vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical.
  4. adoberia Ganiveta proveïda d’un mànec curt a la banda oposada al tall, emprada pels blanquers per a descarnar les pells.
  5. botànica
    1. Nom donat a cadascun dels cladodis de la figuera de moro.
    2. pala marina Bufalaga hirsuta.
  6. indústries del calçat Llengüeta.
  7. arts gràfiques Planxa disposada com a doble fons, en algunes galeres, i que en ésser desplaçada lateralment arrossega la composició i permet d’extreure-la còmodament.
  8. joieria Base o suport, generalment de metall preciós, on el joier encasta les pedres i les gemmes.
  9. orfebreria Part del metall on s’encasten les pedres precioses.
  10. tecnologia, aeronàutica i marina, marítim Cadascun dels elements propulsius constitutius d’una hèlix, d’un rotor, etc., que surten o són fixats al nucli o cos central.
  11. indústria tèxtil Peça de ferro que en el teler mecànic de llançadora topa amb l’escarabat quan la llançadora no ha entrat del tot dins el calaix, la qual cosa provoca l’aturada del teler.