Es mostren 2 resultats

■ pair


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pair</title>

Partició sil·làbica: pa_ir
Etimologia: probablement d’un preromà paki-, pakti-, emparentat amb l’indoeuropeu pekw- ‘coure; digerir’, que, encreuat amb pezd-, pazdi- ‘fer ventositats’, pogué donar *pazdire, paidire 1a font: 1275
    verb transitiu
  1. Digerir. No paeix bé els llegums. Una vianda difícil de pair, de bon pair, de mal pair.
  2. usat absolutament El malalt menja, però no paeix.
  3. figuradament Suportar, tolerar. No el puc pair, aquell botifler!

■ pair

verb transitiu Digerir No paeix bé els llegums Una vianda difícil de pair, de bon pair, de mal pair usat absolutament El malalt menja, però no paeix figuradament Suportar, tolerar No el puc pair, aquell botifler
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ au-pair*

■ au-pair*

masculí i femení Persona jove que temporalment, en canvi de la manutenció i l’allotjament, té cura dels infants d’una família en un país estranger, amb l’objectiu d’aprendre’n la llengua locució adjectiva Treballa ‘au-pair’ a Anglaterra